VALENCIANS ILUSTRES
VALENCIANOS ILUSTRES
RAFAEL GUASTAVINO I MORENO
(Valencia, 1842- Baltimore, EE.UU., 1908)
Rafael Guastavino Moreno
naixque en Valencia ciutat l’u de març de 1842, en el carrer de la Punyaleria , nº 11, via
desapareguda en la reforma urbana que conformaria la plaça de la Reina. La seua familia,
mes tart, se traslladà a viure al numero 9 del carrer de la Veronica , casa que acabà
sent de propietat familiar. Treballà i se formà, gracies a la relacio de son
pare, fuster de professio, en els arquitectes Antoni Sancho, Timoteu Calvo o
Sebastià Monleón, excelents arquitectes tots ells; i especialment en Monleón
que, com el mateix Guastavino imità mes tart en America, tenía una fabrica de
taulellets.
En 1859 se traslladà a
Barcelona a casa de son tio Ramon i sa tia Maria López, valenciana tambe. Se
casà, eixe mateix any, en la seua cosina, filla adoptiva de sos tios, un any
menor que ell. Alli continuà la seua formacio, en els arquitectes Granell i
Robert, realisant els estudis vespertins en l’Escola de Mestres d’Obra, sense
finalisar-los, encara que el titul l’obtingue en 1872 vinculat a un decret de
desaparicio de la figura de mestre d’obres. No obstant, no pareix que tingueren
res que vore estos arquitectes catalans en l’obra arquitectonica de volta
tabicada que caracterisa el treball de Guastavino.
Inicià la seua carrera
professional en Barcelona, desenrollant-la en dos etapes: de 1865 a 1871, sens obra
firmada; i de 1877 a
1881, despuix d’un paro per la mort de son tio i sogre. D’esta etapa posterior
destaca la seua primera obra emblematica, eixemple de lo que sera la seua
tipologia arquitectonica, el teatre la
Massa de Vilassar de Dalt. Tambe en estos moments realisa la
solicitut d’una patent: “Sistema de construccio de trespols de volta
d’inter-estrius i descarrega”. Finalment, en 1881, separat de la seua dona, que
se n’ana a l’Argentina en tres dels seus quatre fills, pegà a fugir a Nova York
en el seu fill menut i la seua amant (criada), Paulina Roig mes les dos filles
d’esta.
En Estats Units triumfaria en
el sistema constructiu de la volta tabicada, habitual en Valencia, pero que
alli fon una novetat constructiva ben acollida a dos nivells: com a sistema
constructiu resistent al foc, que tant preocupava despuix del gran incendi de
Chicago de 1871; i en la construccio de cupules i voltes en l’arquitectura
representativa americana.
La seua companyia “Guastavino Company” (1885-1962), que
fundà en el seu fill i continuador Rafael Guastavino Expósito (1872-1950),
participarà en la construccio d’uns mil edificis ubicats sobretot en els Estats
Units.
La seua aportacio fonamental en
el desenroll de l’arquitectura americana i de la seua consciencia colectiva ha
segut posada de relleu en numerosos estudis i publicacions, aixina com la
genialitat i capacitat expressiva de la seua arquitectura.
Obres fonamentals i
imprescindibles de l’arquitectura nortamericana tenen el seu sagell: museus com
el Metropolità de Nova York, el Metropolità de Washington; els Archius
Nacionals (Washington, DC); estacions com la Grand Central Terminal
(Nova York); universitats; auditoris com el Carnegie Hall (Manhattan-Nova
York); biblioteques i numerosos edificis religiosos, entre els que destaquen la
major sinagoga del mon, Emanu-El, o l’impressionant catedral de Saint John the
Divine (les dos en Nova York), tots ells edificis de gran transcendencia en la
construccio identitaria arquitectonica dels Estats Units d’America.
No obstant tot el seu periple
vital, mai oblidà la seua patria natal i l’admiracio per la ciutat que el va
vore naixer. La magnifica cupula de les Escoles Pies i la de la Basilica de la Mare de Deu, que posava al
mateix nivell que les de Sant Pere o Santa Maria dei Fiori, queden patents en
les seues referencies, escrits i obres. Es justament en la seua ascendencia
valenciana per part materna a on trobem l’orige d’estes inquietuts,
concretament en el seu rebesyayo Josep Nadal, arquitecte autor de la iglesia de
Sant Jaume de Vilarreal, i en la tradicio de l’obra de volta que d’ell heretà. Guastavino
la perfeccionaria en l’aportacio del ciment porlan per a conformar un sistema
constructiu que revolucionà l’arquitectura americana. El seu orige valencià se
manifestaria ya en els seus primers passos professionals en America, ya que
rebria l’encarrec de la realisacio, junt a l’ingenier, valencià tambe, Joan
Navarro Reverter, del pavello espanyol de l’Exposicio Colombina de Chicago de
1893; en una replica a escala de la
Llonja de Valencia.
Nos consta documentalment que,
al final dels seus dies, en sa casa convidava als amics a disfrutar de la
paella, que ell mateix preparava, i del vi que ell mateix produia mentres
construia l’iglesia catolica de Sant Llorenç en Asheville, lloc a on està
soterrat baix la major cupula del païs, concebuda a imitacio de la dels
Desamparats de Valencia.
Te dedicat un carrer en el Grau
del Cap i Casal.
R.M.F.
No hay comentarios:
Publicar un comentario