HISTORIA, LLENGUA, BANDERA, CULTURA, PATRIMONI I TRADICIONS DEL REGNE DE VALENCIA

HISTORIA, LLENGUA, BANDERA, CULTURA, PATRIMONI I TRADICIONS DEL REGNE DE VALENCIA

sábado, 14 de marzo de 2015

TOTS ELS DIES 9, TODOS LOS DÍAS 9 DE CADA MES, 2015 MARÇ, HOMENAGE A UN VALENCIÀ UNIVERSAL

 

VALENCIANS ILUSTRES
VALENCIANOS ILUSTRES

Regino Mas i Marí,

(el mestre de les falles)

(Benifayó, 1899- Valencia Ciutat, 1968)

Regino Mas i Marí, fill de Regino Mas i de Maria Marí, naixque en Benifayo, en el carrer de l’Ermita, el 7 de setembre de 1899, i mori en Benicalap, a conseqüencia d’una caiguda des d’un andami en el seu taller, el 31 de maig de 1968. Està soterrat en el Cementeri General de la ciutat de Valencia.
Quan contava en huit anys la familia se traslladà a Valencia ciutat. Estudià dibuix en l’Academia de Sant Carles i s’inicià laboralment com a pintor i aprenent d’escenografia en el mon de les falles; en el que molt pronte passà de treballar per a l’artiste faller Enrique Guillot, a fer-ho pel seu conte, plantant la seua primera falla en 1918. En 1921 rep el seu primer premi, en la falla de la plaça del Dr. Collado.

A lo llarc de la seua vida professional arribà a construir mes de 70 falles i conseguir mes de 30 primers guardons per la seua labor, ademes d’uns atres premis. Si Cortina se considera l’iniciador de la que s’ha vingut en nomenar “falla monumental”, Regino Mas fon qui consolidà l’estil. En les seues falles sempre hi ha un ninot central de grans dimensions, en molts casos inspirats en obres escultoriques de la mitologia classica, a l’entorn del qual se situen els distints grups de ninots concebuts com una posada en escena carregada d’intencio critica. A banda de la labor de modelage, pintura o vestimenta de les figures, es dir, de la vertent artistica, destacava l’ingeni, la gracia i la satira de les composicions, qüestio esta ultima que li valgue mes d’un disgust i inclus alguna agressio, com la que pati en 1947 de mans del llavors president de la Fira Mostrari, que se senti agraviat per les insinuacions que se feen en la falla sobre illegalitats en la seua gestio.

Durant la Republica presidi l’associacio d’Artistes Fallers. En 1934 propongue el que s’indultara cada any un ninot -el millor a juï del public- i que passara a formar part d’una coleccio que s’exhibiria en un futur Museu Faller, el qual tambe sería creacio seua.

En plena Guerra Civil espanyola, en 1937, en la colaboracio de Gori Muñoz (dissenyador de decorats) i de Josep Renau (fotomontador i cartelliste), plantà en la Llonja una falla “antifascista”. En acabant de la guerra es detingut, inclus condenat a mort, i finalment depurat.

En la decada dels 40 alcança la seua plenitut artistica en unes falles memorables en les que conjuga magistralment l’estetica i la satira, la qual es centra en les condicions de vida de l’epoca: les restriccions, l’escassea d’aliments, l’especulacio…, tot contat en una subtil doble intencio a la que obligava la censura de l’epoca.

En 1943 fundaria el Gremi Artesà d’Artistes Fallers, en el qual s’agruparia la professio i del que fon Mestre Major durant 22 anys.

La calitat dels seus treballs es ben recompensada en els premis que ya s’han indicat, pero encara a lo llarc de la seua vida laboral consegui l’indult per a cinc ninots eixits de les seues mans, els correspoents als anys 1941, 1942, 1944, 1947 i 1958.



El seu treball ana molt mes alla de les falles. Fon un afamat constructor de carrosses, de les quals ne feu moltes per a la Batalla de Flors que es celebra en el marc de la Fira de Juliol, i tambe per a uns atres llocs, com ara Oviedo, Santander, Estoril o la Republica Dominicana; i participà, junt a uns atres artistes fallers, en la creacio dels decorats de grans superproduccions cinematografiques com 55 dias en Pekín (1963), o La caida del Imperio romano (1964), treballs estos que li encarregà directament el productor de cine Samuel Bronston.

Realisarà quadros escenografics i dissenyarà marionetes per a diferents artistes; famosa se fara la gosseta Marilyn, de l’artista Herta Frankel, en la televisio dels anys 60.



A Regino Mas se’l considera un innovador en el mon de les falles per la seua concepcio del monument i un dels mes grans artistes fallers que ha hagut; pero tambe fon un gran impulsor de la festa, dins de la qual contribui a enaltir, sense cap dubte, el treball de l’artiste faller en general.



Goja de diversos reconeiximents, pero s’ha de destacar que es fill predilecte de la seua localitat natal des de 1949, a on tambe te dedicat un carrer, aixina com te dedicada una plaça en el Cap i Casal, concretamente en el barri de Benicalap, a on promogue la construccio de lo que es coneix com la Ciutat de l’Artiste Faller, un complex de naus destinades a tallers junt a vivendes residencials per als artistes i treballadors del gremi.

J.P.B i J.M.M.


VISITA AL MUSEU DE L'ARTISTE FALLER
































































.

miércoles, 11 de febrero de 2015

CONFERENCIA EN L'ATENEU MERCANTIL DE VALENCIA


TITUL DE LA CONFERENCIA
TÍTULO DE LA CONFERENCIA

MOSSARABISME, ANTIMOSSARABISME I
CONFIGURACIO CULTURAL DE VALENCIA.


En el Salo Sorolla de l'Ateneu Mercantil de Valencia, ha tingut lloc la conferencia a carrec de l'eminent professor Lleopolt Penarroja Torrejón, natural de la Vall d'Uxo, sobre l'historia i cultura dels valencians en l'epoca pre-arap.

El salo, ple d'avits valencians, hem escoltat tota una exahustiva exposicio de tesis -en documents- de lo que varen ser les terres valencianes en l'epoca abans de la conquesta dels moros.

Despuix de l'exposicio, i en el torn de paraula, s'han reafermat i denunciat, les falsetats publicades per escritors pro-catalanistes com Sanchis Guarner i Joan Fuster.

Vore tota la conferencia per You Tube, entrant en est enllaç:


.

sábado, 7 de febrero de 2015

TOTS ELS DIES 9 - TODOS LOS DÍAS 9 DE CADA MES, HOMENAGE A UN VALENCIÀ UNIVERSAL


VALENCIANS ILUSTRES
VALENCIANOS ILUSTRES


RAFAEL GUASTAVINO I MORENO
(Valencia, 1842- Baltimore, EE.UU., 1908)
Rafael Guastavino Moreno naixque en Valencia ciutat l’u de març de 1842, en el carrer de la Punyaleria, nº 11, via desapareguda en la reforma urbana que conformaria la plaça de la Reina. La seua familia, mes tart, se traslladà a viure al numero 9 del carrer de la Veronica, casa que acabà sent de propietat familiar. Treballà i se formà, gracies a la relacio de son pare, fuster de professio, en els arquitectes Antoni Sancho, Timoteu Calvo o Sebastià Monleón, excelents arquitectes tots ells; i especialment en Monleón que, com el mateix Guastavino imità mes tart en America, tenía una fabrica de taulellets.

En 1859 se traslladà a Barcelona a casa de son tio Ramon i sa tia Maria López, valenciana tambe. Se casà, eixe mateix any, en la seua cosina, filla adoptiva de sos tios, un any menor que ell. Alli continuà la seua formacio, en els arquitectes Granell i Robert, realisant els estudis vespertins en l’Escola de Mestres d’Obra, sense finalisar-los, encara que el titul l’obtingue en 1872 vinculat a un decret de desaparicio de la figura de mestre d’obres. No obstant, no pareix que tingueren res que vore estos arquitectes catalans en l’obra arquitectonica de volta tabicada que caracterisa el treball de Guastavino.

Inicià la seua carrera professional en Barcelona, desenrollant-la en dos etapes: de 1865 a 1871, sens obra firmada; i de 1877 a 1881, despuix d’un paro per la mort de son tio i sogre. D’esta etapa posterior destaca la seua primera obra emblematica, eixemple de lo que sera la seua tipologia arquitectonica, el teatre la Massa de Vilassar de Dalt. Tambe en estos moments realisa la solicitut d’una patent: “Sistema de construccio de trespols de volta d’inter-estrius i descarrega”. Finalment, en 1881, separat de la seua dona, que se n’ana a l’Argentina en tres dels seus quatre fills, pegà a fugir a Nova York en el seu fill menut i la seua amant (criada), Paulina Roig mes les dos filles d’esta.

En Estats Units triumfaria en el sistema constructiu de la volta tabicada, habitual en Valencia, pero que alli fon una novetat constructiva ben acollida a dos nivells: com a sistema constructiu resistent al foc, que tant preocupava despuix del gran incendi de Chicago de 1871; i en la construccio de cupules i voltes en l’arquitectura representativa americana.

La seua companyia “Guastavino Company” (1885-1962), que fundà en el seu fill i continuador Rafael Guastavino Expósito (1872-1950), participarà en la construccio d’uns mil edificis ubicats sobretot en els Estats Units.

La seua aportacio fonamental en el desenroll de l’arquitectura americana i de la seua consciencia colectiva ha segut posada de relleu en numerosos estudis i publicacions, aixina com la genialitat i capacitat expressiva de la seua arquitectura.

Obres fonamentals i imprescindibles de l’arquitectura nortamericana tenen el seu sagell: museus com el Metropolità de Nova York, el Metropolità de Washington; els Archius Nacionals (Washington, DC); estacions com la Grand Central Terminal (Nova York); universitats; auditoris com el Carnegie Hall (Manhattan-Nova York); biblioteques i numerosos edificis religiosos, entre els que destaquen la major sinagoga del mon, Emanu-El, o l’impressionant catedral de Saint John the Divine (les dos en Nova York), tots ells edificis de gran transcendencia en la construccio identitaria arquitectonica dels Estats Units d’America.

No obstant tot el seu periple vital, mai oblidà la seua patria natal i l’admiracio per la ciutat que el va vore naixer. La magnifica cupula de les Escoles Pies i la de la Basilica de la Mare de Deu, que posava al mateix nivell que les de Sant Pere o Santa Maria dei Fiori, queden patents en les seues referencies, escrits i obres. Es justament en la seua ascendencia valenciana per part materna a on trobem l’orige d’estes inquietuts, concretament en el seu rebesyayo Josep Nadal, arquitecte autor de la iglesia de Sant Jaume de Vilarreal, i en la tradicio de l’obra de volta que d’ell heretà. Guastavino la perfeccionaria en l’aportacio del ciment porlan per a conformar un sistema constructiu que revolucionà l’arquitectura americana. El seu orige valencià se manifestaria ya en els seus primers passos professionals en America, ya que rebria l’encarrec de la realisacio, junt a l’ingenier, valencià tambe, Joan Navarro Reverter, del pavello espanyol de l’Exposicio Colombina de Chicago de 1893; en una replica a escala de la Llonja de Valencia.



Nos consta documentalment que, al final dels seus dies, en sa casa convidava als amics a disfrutar de la paella, que ell mateix preparava, i del vi que ell mateix produia mentres construia l’iglesia catolica de Sant Llorenç en Asheville, lloc a on està soterrat baix la major cupula del païs, concebuda a imitacio de la dels Desamparats de Valencia.

Te dedicat un carrer en el Grau del Cap i Casal.

R.M.F.
.

domingo, 1 de febrero de 2015

LA REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA COMPLIX 100 ANYS 1915 2015

 

LA REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA
COMPLIX 100 ANYS (1915-2015)

LA REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA
CUMPLE 100 AÑOS (1915-2015)


Est any 2015 es complix el Centenari de la creacio de la RACV, REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA, de 1915 a 2015.

Per a commemorar est aniversari, s'han programat una serie d'actes: Conferencies, exposicions, presentacio de llibres, visites, etc., que fa falta coneixer, per ser part de la Nostra Historia i Cultura Valenciana.

Entra en la seua plana uep i coneix totes i cadascuna de les activitats que estan programades:

Este año 2015 se cumple el Centenario de la creación de la RACV, REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA, de 1915 a 2015.

Para celebrar este aniversario se han programado una serie de actos: Conferencias, exposiciones, presentación de libros, visitas, etc., que es interesante conocer, por ser parte de Nuestra Historia y Cultura Valenciana.

Entra en su página web y conoce todas y cada una de las actividades que están programadas:


.

sábado, 10 de enero de 2015

TOTS ELS DIES 9 - TODOS LOS DÍAS 9 DE CADA MES, GINER 2015, HOMENAGE A UN VALENCIÀ UNIVERSAL


VALENCIANS ILUSTRES
VALENCIANOS ILUSTRES


Josep Aguirre i Matiol
Poeta i EmpresariValencià
Poeta y Empresario Valenciano
Valencia, 15.08.1842
Valencia, 30.09.1920

Articul Bilingüe


Idioma Valencià

Fon fill del patro de barco i posteriorment, consignatari, Vicente Viet de Aguirre i Bohigues, vasc natural de Casas de Gaviria i de la seua segon dona, la castellonera Maria de l'Assuncio Matiol i Amiguet.

Inicià les primeres lletres en l'escola del mestre Lorenzo Morer, a on va coneixer a En Teodor Llorente i a En Vicent Wenceslao Querol, dels que seria amic tota la vida. De jove viaja a Marsella, a on estudia idiomes i tecniques comercials. Al morir son pare en 1859 tingue que tornar a Valencia a fer-se carrec del negoci familiar, en desset anys. En 1863 al caure malalt son tio, Pasqual Matiol, ha d'anar-se'n a Trinidad, en Cuba, a fer-se carrec dels seus negocis. Al faltar son tio heretà 20,000 reals i una important biblioteca, en obres de l'Ilustracio i el Romanticisme. Liquidà els negocis familiars de Cuba i s'instalà en el Grau de Valencia, a on es casà en Rosa Verdaguer en 1867, en qui va tindre sis fills. Com a consignatari de barcos es va associar en el banquer Francesc Sagristà Coll, gran amic de la familia.

En 1870 a proposta dels germans Fournier inicia l'exportacio de taronges a França a traves del port de Marsella. Comprà una primera partida de taronges en Alzira, va encomanar caixes especials de madera i en un barco de la Companyia Hispano Francesa de Vapors va dur una primera carrega. Els vapors permitien un viage rapit i la fruta arribà en bones condicions i es va vendre tan be que rapidament, es repetiren els envios.

Aguirre Matiol i els germans Fournier idearen l'envoltura de cada taronja en paper de seda, per a distingir-les i protegir-les. Esta tecnica encara es gasta hui en dia en les marques de mes prestigi.

Despres obriren mercat en Anglaterra i Holanda i l'ampliaren en atres productes com mandarines, cebes i melons. Va enviudar als coranta anys i poc mes tart, en 1885, es tornà a casar en Maria Sirera Fenollós, en qui va tindre cinc fills.

En l'alvertent cultural destaca com a escritor i poeta. Fon un dels fundadors de Lo Rat Penat i tambe del periodic Las Provincias.

Tenia una caseta per a estiuejar en Betera, coneguda com “La caseta blanca”, que es converti en un centre lliterari a on Aguirre compartia moments d’amistat, bon humor i creacio lliteraria en el seus amics, Vicent Wenceslao Querol, Teodor Llorente, Feliu Pizcueta, Miquel Velasco Santos, Vicente Greus o el mege i pintor Josep Brel. Entre les personalitats que passaren per estes tertulies cap destacar a Ciril Amorós, Santiago Rusiñol, Lopez Chàvarri, Enric Gaspar, Benavente, Garcia Sanchiz, Navarro Reverter, Granados, Polo de Bernabé o Tomás Trénor Palavicino, que improvisaven versos i dibuixos. Els dissaptes les tartanes recollien als convidats i a partir de les Torres de Serrans estava prohibit parlar en prosa.

A Querol, ferit de mort en París quan visitava la Exposicio Universal, el mege li recomanà repos i Aguirre li oferi instalar-se en la Caseta Blanca. Alli va faltar el 24 d’octubre de 1889.

Part de l'obra lliteraria de Aguirre Matiol fon recollida en el volum de poemes “Ecos de la Caseta Blanca”  (Agrupacio Pro Poesia Valenciana, Valencia: Artes Gráficas J. Gamón 1915) obra de la que podem destacar els poemes “Intima” i “Lo teu anell”. Tambe destaca l'obra “Lumen de Coelo”,  poesía dedicada a l'arquebisbe de Valencia Ciriaco Sancha Hervás en motiu d'una peregrinacio obrera a Roma. (1894 Valencia: Imp. de Nicasio Rius Monfort). El seu poema “Lo peixcador” guanyà la Flor Natural del Jocs Florals de Valencia en 1883. Esta obra fon traduida a varios idiomes, era un homenage als peixcadors del Grau i el Cabanyal. En prosa es autor de l’obra “De Sagunto a Cartago o impresiones de un viaje a la corte de Túnez”, cronica del viage que una comisio oficial envià el govern espanyol de Isabel II a Tunez transportant tres canons per al bey Sidi-Muhammad-al-Saduq, en juny de 1865. Tambe son obra seua els gojos al Cristo del Grau, autentic himne del Grau.

Politicament, colaborà en els partits restauracionistes i participà en molts dels proyectes de la burguesia valenciana del moment. Refugiar en la seua Caseta Blanca al general carliste Dorregaray, ferit en les montanyes de Portacoeli o pocs anys despres amagar en sa casa del Grau al general Villacampa, capdill republicà, son algunes de les accions que justifiquen que Janini el calificara com a “imparcial i en grandea de cor”.

A part de la seua activitat economica Aguire Matiol va tindre molta importancia en la vida del Grau. Va actuar com a home bo en molts conflictes obrers, i ajudà a resoldre molts conflictes d’este tipo. Durant molt anys les tarifes de preus vigents en el port es basaven en les que ell elaborà com a delegat dels obrers en colaboracio en dos delegats de la patronal.

Fon nomenat consul de Turquia i conseller del Banc d'Espanya. Quan el Grau va ser absorbit per Valencia va ser nomenat president de la “Junta administrativa del ex-municipio de Villanueva del Grao”  que era la responsable de solventar totes les questions pendents despres de la desaparicio del Grau com a municipi independent.

Va faltar en sa casa del carrer Chapa nº 15, carrer hui en dia desaparegut, el 30 de setembre de 1920.

Te dedicat un carrer en Betera i un atre en Valencia, junt al mercat del Grau a on hi ha una placa en relleu que recorda la seua figura, obra de l'artiste grauer Josep Arnal Garcia. En el port de Valencia te un bust dedicat, obra de l'escultor Ramon Mateu Montesinos erigit en 1946 per la Junta d'Obres del Port. En l'actualitat esta junt a l'estacio maritima, a on arriben els barcos de passagers a Valencia.

Biografia de Ferran Ribes Blasco
President de l'Institut d'Estudis Valencians


Idioma Castellano o Español

en construcción
































.

viernes, 2 de enero de 2015

TOTS ELS DIES 9 - TODOS LOS DÍAS 9 DE CADA MES 2015


TOTS ELS DIES 9
UN HOMENAGE A VALENCIANS ILUSTRES

TODOS LOS DÍA 9 DE CADA MES
UN HOMENAJE A VALENCIANOS ILUSTRES

En la colaboracio d'estes entitats valencianes i valencianistes, es celebra tots els mesos un mereixcut homenage a valencians ilustres.

Con la colaboración de estas asociaciones valencianas y valencianistas se celebra todos los meses un merecido homenaje a valencianos ilustres.


Per a coneixer el sentit de l'acte i tindre un archiu de lo que fins ara s'ha fet, puncha en l'enllaç:

Para conocer el motivo y el porqué, así como tener una resumen de los actos celebrados hasta la fecha, entra en el siguiente enlace:


Per a coneixer a tots els Valencians Ilustres que fins ara s'han homenajeat, punchar en est enllaç:

Para conocer a todos los Valencianos Ilustres que hasta ahora se han homenajeado, entrar en este enlace:



y en el Menú de la izquierda entrar en TOTS ELS DIES 9.
.

miércoles, 8 de octubre de 2014

LES CAMPANES DE LES TORRES DELS SERRANS


LES CAMPANES DE LES TORRES DELS SERRANS
LAS CAMPANAS DE LAS TORRES DE SERRANOS


Postal de les Torres dels Serrans de Valencia, que començaren a construir-se el 6 d'Abril de 1392.
Postal de las Torres de Serranos de Valencia, que comenzaron su construcción el 6 de Abril de 392.

En l'Any 2014, Campaneros Artesanos Ibéricos, en concret Fco Vicente Casañ Llorens, va fer un estudi sobre les campanes de les TORRES DELS SERRANS DE VALENCIA.

Ab el fi de donar a coneixer est estudi, el reproduïxc per a general coneiximent.

En el Año 2014, CAMPANEROS ARTESANOS IBÉRICOS, en concreto Francisco Vicente Casañ Llorens, hizo un estudio sobre las campanas de las TORRES DE SERRANOS DE VALENCIA.

Con el fin de dar a conocer este estudio, lo reproduzco para general conocimiento.

Entrar en este enlace:

.