VALENCIANS ILUSTRES
VALENCIANOS ILUSTRES
Regino Mas i Marí,
(el mestre de les falles)
(Benifayó,
1899- Valencia Ciutat, 1968)
Regino Mas i Marí, fill de Regino Mas i de Maria Marí, naixque en Benifayo, en el carrer de l’Ermita, el 7 de setembre de 1899, i mori en Benicalap, a conseqüencia d’una caiguda des d’un andami en el seu taller, el 31 de maig de 1968. Està soterrat en el Cementeri General de la ciutat de Valencia.
Quan
contava en huit anys la familia se traslladà a Valencia ciutat.
Estudià dibuix en l’Academia de Sant Carles i s’inicià
laboralment com a pintor i aprenent d’escenografia en el mon de les
falles; en el que molt pronte passà de treballar per a l’artiste
faller Enrique Guillot, a fer-ho pel seu conte, plantant la seua
primera falla en 1918. En 1921 rep el seu primer premi, en la falla
de la plaça del Dr. Collado.
A
lo llarc de la seua vida professional arribà a construir mes de 70
falles i conseguir mes de 30 primers guardons per la seua labor,
ademes d’uns atres premis. Si Cortina se considera l’iniciador de
la que s’ha vingut en nomenar “falla monumental”, Regino Mas
fon qui consolidà l’estil. En les seues falles sempre hi ha un
ninot central de grans dimensions, en molts casos inspirats en obres
escultoriques de la mitologia classica, a l’entorn del qual se
situen els distints grups de ninots concebuts com una posada en
escena carregada d’intencio critica. A banda de la labor de
modelage, pintura o vestimenta de les figures, es dir, de la vertent
artistica, destacava l’ingeni, la gracia i la satira de les
composicions, qüestio esta ultima que li valgue mes d’un disgust i
inclus alguna agressio, com la que pati en 1947 de mans del llavors
president de la Fira Mostrari, que se senti agraviat per les
insinuacions que se feen en la falla sobre illegalitats en la seua
gestio.
Durant
la Republica presidi l’associacio d’Artistes Fallers. En 1934
propongue el que s’indultara cada any un ninot -el millor a juï
del public- i que passara a formar part d’una coleccio que
s’exhibiria en un futur Museu Faller, el qual tambe sería creacio
seua.
En
plena Guerra Civil espanyola, en 1937, en la colaboracio de Gori
Muñoz (dissenyador de decorats) i de Josep Renau (fotomontador i
cartelliste), plantà en la Llonja una falla “antifascista”. En
acabant de la guerra es detingut, inclus condenat a mort, i finalment
depurat.
En
la decada dels 40 alcança la seua plenitut artistica en unes falles
memorables en les que conjuga magistralment l’estetica i la satira,
la qual es centra en les condicions de vida de l’epoca: les
restriccions, l’escassea d’aliments, l’especulacio…, tot
contat en una subtil doble intencio a la que obligava la censura de
l’epoca.
En
1943 fundaria el Gremi Artesà d’Artistes Fallers, en el qual
s’agruparia la professio i del que fon Mestre Major durant 22 anys.
La
calitat dels seus treballs es ben recompensada en els premis que ya
s’han indicat, pero encara a lo llarc de la seua vida laboral
consegui l’indult per a cinc ninots eixits de les seues mans, els
correspoents als anys 1941, 1942, 1944, 1947 i 1958.
El
seu treball ana molt mes alla de les falles. Fon un afamat
constructor de carrosses, de les quals ne feu moltes per a la Batalla
de Flors que es celebra en el marc de la Fira de Juliol, i tambe per
a uns atres llocs, com ara Oviedo, Santander, Estoril o la Republica
Dominicana; i participà, junt a uns atres artistes fallers, en la
creacio dels decorats de grans superproduccions cinematografiques com
55 dias en Pekín (1963), o La caida del Imperio romano (1964),
treballs estos que li encarregà directament el productor de cine
Samuel Bronston.
Realisarà
quadros escenografics i dissenyarà marionetes per a diferents
artistes; famosa se fara la gosseta Marilyn, de l’artista Herta
Frankel, en la televisio dels anys 60.
A
Regino Mas se’l considera un innovador en el mon de les falles per
la seua concepcio del monument i un dels mes grans artistes fallers
que ha hagut; pero tambe fon un gran impulsor de la festa, dins de la
qual contribui a enaltir, sense cap dubte, el treball de l’artiste
faller en general.
Goja
de diversos reconeiximents, pero s’ha de destacar que es fill
predilecte de la seua localitat natal des de 1949, a on tambe te
dedicat un carrer, aixina com te dedicada una plaça en el Cap i
Casal, concretamente en el barri de Benicalap, a on promogue la
construccio de lo que es coneix com la Ciutat de l’Artiste Faller,
un complex de naus destinades a tallers junt a vivendes residencials
per als artistes i treballadors del gremi.
J.P.B i J.M.M.
J.P.B i J.M.M.
VISITA AL MUSEU DE L'ARTISTE FALLER
