VALENCIANS ILUSTRES
VALENCIANOS ILUSTRES
Josep Aguirre i Matiol
Poeta i EmpresariValencià
Poeta y Empresario Valenciano
Valencia, 15.08.1842
Valencia, 30.09.1920
Articul Bilingüe
Idioma Valencià
Fon fill del patro de barco i posteriorment, consignatari, Vicente Viet de Aguirre i Bohigues, vasc natural de
Casas de Gaviria i de la seua segon dona, la castellonera Maria
de l'Assuncio Matiol i Amiguet.
Inicià les primeres lletres en l'escola del
mestre Lorenzo Morer, a on va coneixer a En Teodor Llorente i a En Vicent
Wenceslao Querol, dels que seria amic tota la vida. De jove viaja a
Marsella, a on estudia idiomes i tecniques comercials. Al morir son pare en
1859 tingue que tornar a Valencia a fer-se carrec del negoci familiar, en
desset anys. En 1863 al caure malalt son tio, Pasqual Matiol, ha d'anar-se'n a
Trinidad, en Cuba, a fer-se carrec dels seus negocis. Al faltar son tio heretà
20,000 reals i una important biblioteca, en obres de l'Ilustracio i el
Romanticisme. Liquidà els negocis familiars de Cuba i s'instalà en el Grau de
Valencia, a on es casà en Rosa Verdaguer en 1867, en qui va tindre sis fills.
Com a consignatari de barcos es va associar en el banquer Francesc Sagristà
Coll, gran amic de la familia.
En 1870 a
proposta dels germans Fournier inicia l'exportacio de taronges a França a
traves del port de Marsella. Comprà una primera partida de taronges en Alzira,
va encomanar caixes especials de madera i en un barco de la Companyia Hispano Francesa
de Vapors va dur una primera carrega. Els vapors permitien un viage rapit i la
fruta arribà en bones condicions i es va vendre tan be que rapidament, es
repetiren els envios.
Aguirre Matiol i els germans Fournier idearen l'envoltura de cada taronja
en paper de seda, per a distingir-les i protegir-les. Esta tecnica encara es
gasta hui en dia en les marques de mes prestigi.
Despres obriren mercat en Anglaterra i Holanda i l'ampliaren en atres
productes com mandarines, cebes i melons. Va enviudar als coranta anys i poc
mes tart, en 1885, es tornà a casar en Maria Sirera Fenollós, en qui va tindre
cinc fills.
En l'alvertent cultural destaca com a escritor i poeta. Fon un dels
fundadors de Lo Rat Penat i tambe del periodic Las Provincias.
Tenia una caseta per a estiuejar en Betera, coneguda com “La caseta
blanca”, que es converti en un centre lliterari a on Aguirre compartia moments
d’amistat, bon humor i creacio lliteraria en el seus amics, Vicent Wenceslao
Querol, Teodor Llorente, Feliu Pizcueta, Miquel Velasco Santos, Vicente Greus o el mege i pintor Josep Brel. Entre
les personalitats que passaren per estes tertulies cap destacar a Ciril Amorós,
Santiago Rusiñol, Lopez Chàvarri, Enric Gaspar, Benavente, Garcia Sanchiz,
Navarro Reverter, Granados, Polo de Bernabé o Tomás Trénor Palavicino, que
improvisaven versos i dibuixos. Els dissaptes les tartanes recollien als
convidats i a partir de les Torres de Serrans estava prohibit parlar en prosa.
A Querol, ferit de mort en París quan visitava la Exposicio Universal,
el mege li recomanà repos i Aguirre li oferi instalar-se en la Caseta Blanca. Alli
va faltar el 24 d’octubre de 1889.
Part de l'obra lliteraria de Aguirre Matiol fon recollida en el volum de
poemes “Ecos de la
Caseta Blanca”
(Agrupacio Pro Poesia Valenciana, Valencia: Artes Gráficas J. Gamón 1915) obra de la que podem destacar els poemes “Intima” i “Lo teu anell”.
Tambe destaca l'obra “Lumen de Coelo”,
poesía dedicada a l'arquebisbe de Valencia Ciriaco Sancha Hervás en
motiu d'una peregrinacio obrera a Roma. (1894 Valencia: Imp. de Nicasio Rius
Monfort). El seu poema “Lo peixcador” guanyà la Flor Natural del Jocs
Florals de Valencia en 1883. Esta obra fon traduida a varios idiomes, era un
homenage als peixcadors del Grau i el Cabanyal. En prosa es autor de l’obra “De
Sagunto a Cartago o impresiones de un viaje a la corte de Túnez”, cronica del
viage que una comisio oficial envià el govern espanyol de Isabel II a Tunez
transportant tres canons per al bey Sidi-Muhammad-al-Saduq, en juny de 1865.
Tambe son obra seua els gojos al Cristo del Grau, autentic himne del Grau.
Politicament, colaborà en els partits restauracionistes i participà en
molts dels proyectes de la burguesia valenciana del moment. Refugiar en la seua Caseta Blanca
al general carliste Dorregaray, ferit en les montanyes de Portacoeli o pocs
anys despres amagar en sa casa del Grau al general Villacampa, capdill republicà,
son algunes de les accions que justifiquen que Janini el calificara com a
“imparcial i en grandea de cor”.
A part de la seua activitat economica Aguire Matiol va tindre molta
importancia en la vida del Grau. Va actuar com a home bo en molts conflictes obrers,
i ajudà a resoldre molts conflictes d’este tipo. Durant molt anys les tarifes
de preus vigents en el port es basaven en les que ell elaborà com a delegat
dels obrers en colaboracio en dos delegats de la patronal.
Fon nomenat consul de Turquia i conseller del Banc d'Espanya. Quan el Grau
va ser absorbit per Valencia va ser nomenat president de la “Junta administrativa del
ex-municipio de Villanueva del Grao” que
era la responsable de solventar totes les questions pendents despres de la
desaparicio del Grau com a municipi independent.
Va faltar en sa casa del carrer Chapa nº 15, carrer hui en dia
desaparegut, el 30 de setembre de 1920.
Te dedicat un carrer en Betera i un atre en Valencia, junt al mercat del
Grau a on hi ha una placa en relleu que recorda la seua figura, obra de
l'artiste grauer Josep Arnal Garcia. En el port de Valencia te un bust dedicat,
obra de l'escultor Ramon Mateu Montesinos erigit en 1946 per la Junta d'Obres
del Port. En l'actualitat esta junt a l'estacio maritima, a on arriben els
barcos de passagers a Valencia.
Biografia de Ferran Ribes Blasco
President de l'Institut d'Estudis Valencians
Idioma Castellano o Español
en construcción
.
